No.

És millor que no ho espatllis. Dedica't a pensar i a fer algun llibre de tant en tant. Però no toquis les persones. Passa-hi de llarg, saps?

En el Jo confesso, també.

Que confesso que no m'ha agradat, molt ben escrit, sí, però després què?

i ara un post en blanc (temps de reflexió)

ósties!

per fi ho he trobat!

estimar no és pensar molt en una persona
estimar és pensar molt en una persona i sentir-te bé quan ho fas

(m'ha costat)

també pensava

jo he vingut al món a pensar

(a pensar xorrades)

però a pensar

fa temps escrivia això...

La vida són ratxes.

Hi ha ratxes molt bones i ratxes molt dolentes.

Jo ara fa temps que estic en una ratxa normal.

Buuufff...

El per què prefereixo llegir traduccions en castellà que no pas en català...

Agafo de la biblio tres llibres d'en Julian Barnes, empesa per l'entusiasme d'en Roger, tres llibres d'en Barnes i dos pelis d'en Guerín. Començo el primer, El lloro d'en Flaubert, quan me n'adono que ja l'he llegit, i que en algocambio ja vaig deixar un fragment, aquest:

 ¿No será que la forma más segura de placer, nos dice implícitamente Flaubert, es el placer de la ilusión? ¿Acaso hay alguien que necesite irrumpir en el desolado desván del cumplimiento?

I ara llegeixo:

No és la forma més segura de plaer, implica Flaubert, el plaer de l'anticipació? Qui necessita entrar a les golfes desolades de la satisfacció?


I, què voleu que us digui, per mi no és el mateix.

No tornaria mai, mai

a cap época del passat...ningún tiempo pasado fue mejor..., futur, només vull futur...

el que em fa pensar: estàs vivint la vida que vols?

ups

Em continúa agradant això

http://www.kikoamat.com/web/

i ho dic.

ara per ara

no m'imagino cap lloc millor

ah!

i no oblidem que d'escrit a escrot tan sols hi va una o

llegint

L'art de debò prové d'alguna frustració. Des de la felicitat no es crea.

Jo confesso
Jaume Cabré

aquí

tot