estoy cansada

tengo la cabeza llena, no puedo ni escribir, se me cierran los ojos, cada día me voy a dormir más pronto

hoy casi me atropellan

tu i jo som dos pistatxos tancats, podria ser molt pitjor,

jo sóc un pistatxo tancat convençut i solitari, avui estic lúcid i ho entenc tot i perfectament, la meva missió a la terra és ser el que som, ser qui som, ja t'ho vaig dir "jo no som un altre, jo som jo" també vaig voler saber si tu erets tu, "sí" vares contestar, ara ja ho sabem, ara ja ho sé, seguiré la corrent, seré l' àtom passiu, i no pens forçar pus mai més cap situació, fin.

El misteri de l'amor
Joan Miquel Oliver

avui al metro un noi se'l llegia, jo crec que mai m'he rigut tant llegint un llibre, i mal que em pesi, me n'he llegits uns quants, crec que em podria passar tota la vida llegint-me aquest llibre, vale, aquí m'he passat, crec que en Joan Miquel i jo mos entendríem, fin.

vaig

trobar-me un italià, cosa altrament no gaire difícil, un estiu que me'l vaig passar a Venècia, mala idea, que ni se us passi pel cap, se'm va sentar al costat en aquella platja del Lido, en la que celebràvem l'última festa, va venir, i em va dir: estàs bé? després, al poc, en veure que allò no conduiria a res concret i definitiu, i sense molta insistència, tot s'ha de dir, se'n va anar, aquell mateix hivern me'l torno a trobar, aquest cop al yacuzzi del gimnàs, (el mateix yacuzzi on un diumenge la boja aquella de l' Antonia de l'Ate, o com se digui, em va cridar, perquè d'aquell espectacle dantesc que vaig presenciar no se li pot dir cantar, una cançó a l'orella esquerra), jo li parlava, ràpidament i nerviosa, em va fer il.lusió, coi!, tornar-lo a veure sis mesos després al gimnàs de sota de casa, qui m'ho havia de dir...vaig intentar dir-li tot allò que no li havia dit l'estiu anterior asseguts a la vora de la platja aquella del Lido, però l'escuma del yacuzzi, no sé com ni perquè, va començar a entrar-me a la boca a borbollons (ho he buscat al google) i no em deixava parlar, quasi ni respirar, de fet, no sé ni com he sobreviscut, ell em mirava amb els ulls esbatanats, flipat, jo sense deixar-lo reaccionar i la cosa cada vegada anava cap a pitjor, cada vegada més borbollons, i ja ni s'entenia el que li estava dient, ni una paraula, així que molt dignament em vaig aixecar, vaig sortir del yacuzzi i amb la mà vaig dir-li adéu, ridícul, totalment ridícul, moment que es situa en una posició gens menyspreable en el top ten dels moments ridículs de la meva vida

i amb això què vull dir? doncs vull dir que en aquesta vida tot, o quasi tot, no ens posem talibans, torna...

he pensado tanto en ti

que es que ya me aburres

i si en aquests moments no

estàs llegint el llibre d' en Joan Miquel Oliver, no sé què estàs fent

en serio

indeseable

despreciable
indefectiblemente
menospreciable
déjame que hable

y porque la vida fácil

a la larga se hace difícil...

cambio de trabajo

el amor es, casi siempre,

inversamente proporcional

y otra frase

de ajo que me encanta:
bastante tiene una con lo que no tiene
y otra que dice más o menos así:
veo mucho miedo para tan poco peligro

i la recomanació d'avui...

El cartero no tenía la culpa,
el cartero no tenía la culpa.
Fui yo el que a quererte no se atrevió,
fui yo el que a quererte no se atrevió.

Manos de topo

jo no puc deixar d'escoltar-los