A les palpentes

palpant, sense llum.

anar a les palpentes: obrar sense coneixement de les coses

All time is unredeemable

La nit passada anava per les vinyes

seques, palpant els ceps un per un
com si fer-ho tingués significat:
rera els canyissos,
una dona vetllant cremacions
em va cridar i em conduí
fins a l'estable.

No recordo
la casa, no vull fer memòria
del menjador ni de l'escala ni
de cada replà.
Només recordo el vent
abrupte, cargolant-se
per l'apagada xemeneia, rebatent
les portes.
I la passió
que m'empenyia cap algú

que ja no era dins el camp
sinó dels records.
Els arbres gemegaven
i tot era un crit fosc
que venia de lluny
i res no era comprensible
ni res no era ja per abastar el que tant
les mans volien: no sentir-se buides
del tot.
Els grans focs apagats ja no es revifen.
El vent glaçat impera i mata.

Joan Vinyoli

Opinionated

Simone Weil

Hauríem de preferir un infern real que un paradís imaginari.

Si aprofundim en nosaltres mateixos, veurem que tenim exactament el que desitgem.

La nit

que el vent et va despertar.

Ya no

Ya no será
ya no
no viviremos juntos
no criaré a tu hijo
no coseré tu ropa
no te tendré de noche
no te besaré al irme
nunca sabrás quién fui
por qué me amaron otros.
No llegaré a saber
por qué ni cómo nunca
ni si era de verdad
lo que dijiste que era
ni quién fuiste
ni qué fui para ti
ni cómo hubiera sido
vivir juntos
querernos
esperarnos
estar.
Ya no soy más que yo
para siempre y tú
ya
no serás para mí
más que tú. Ya no estás
en un día futuro
no sabré dónde vives
con quién
ni si te acuerdas.
No me abrazarás nunca
como esa noche
nunca.
No volveré a tocarte.
No te veré morir.

Idea Vilariño

(Idea, quin gran nom)

Encara ara

el cor em batega fort.

I no m'ho explico.

L'amor

és un desig llarg.

Deien els egipcis.

Que s'amagui ell.

Qui va dir

només estant sols som nosaltres mateixos?

Et veig en el poble dels estius i penso que no sabràs mai

que et vaig dir que no perquè allò nostre suposava trair una altra amistat.

To the rescue

So many heartbreaks
So little time
Too many tragedies
Too many crimes
Put on your body armor
Prepare your alibis
'Cause there is no one else
Gonna put it right

To the rescue
Down the streets and alleyways
Past the Chinese takeaways
Through the wind and driving rain
To the rescue
When the world won't understand
Government's got other plans
Take the law into your hands
To the rescue

Got a vigilante
Sleeping in my bed
I looked for Marilyn
I got Che instead (yes I did)
But I'll march behind you
Wherever you may go
And I'm more proud of you
Than you can ever know

To the rescue
Through the snow and freezing rain
Down deserted country lanes
Round the world and back again
To the rescue
Taking the forgotten ones
Big and small, the old and young
When nobody else will come
You'll come to the rescue

Neil Hannon

I ara, no sé per què, recordo

aquell dia de fa 10 anys a la cantonada de la plaça quan em vas preguntar:

I tu què?

I jo, sense pensar-m'ho gaire, et vaig respondre: jo no en tindré, o si els tinc serà als 40 anys.

I en 15 dies en faig 41.

Continúo a la mateixa plaça.

Ara ho veig

Aquella nit va ser l'última.

Ensoñaciones.

Recargolada.