y hoy,

precisamente, me aburro mogollón.

Curiosament, he trobat en el blog espais tacats la mateixa cita d' Ajo, com som les dones...

I com aquest blog es diu cortar y pegar, cortoypego del blog de l' Elena:

Viure sense tu
Dolça besada, té gust de que s'acaba, punt i principi de viure sense tu. Jo no sabia que també me donaries manuals de geografia, cent dillunsos a un dibuix. Jo què sabia d'alens que se trobaven, de cabells que s'embullaven, de mans i de perfums. Dolça besada, té gust de que s'acaba, punt i principi de viure sense tu. Jo no sabia que en sa nit me tastaries, eren gustos que nedaven entre boques i racons. Jo no sabia que després me mataria sa teva mirada que plora i diu que no. I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat, primavera i trinaranjus amb qui més has estimat, te regal sa meva vida i sense tu ja no me val. I s'horabaixa la deixam passar i me mires tan a prop que me fa mal, que surt es sol i encara plou, que t'estim massa i massa poc, que no sé com ho hem d'arreglar, que som amics, que som amants. Dolça besada, té gust de que s'acaba, punt i principi de viure sense tu.

Just aquest matí l'escoltava, just avui veuré l'Oliver.

El día

que las mujeres dejemos de enamorarnos como perras, nos aburriremos como ostras.


Ajo

frio

en los antebrazos
(y casi en las rodillas)
calor en la nuca
y dolor en la tripa
frio en los antebrazos
y purpurina en el cuerpo
(si, purpurina)

Estava escrivint aixo quan de sobte l'estanteria horrible que vaig comprar a l'ikea fa uns mesos ha caigut estrepitosament, deixant un escampall de llibres per tot.
Aixeca't del llit, deixa de fer l'imbecil.
M'he dit.
No tinc febre, pero em fa mal tot.
L'estanteria la tirare.