y hoy,

precisamente, me aburro mogollón.

Curiosament, he trobat en el blog espais tacats la mateixa cita d' Ajo, com som les dones...

I com aquest blog es diu cortar y pegar, cortoypego del blog de l' Elena:

Viure sense tu
Dolça besada, té gust de que s'acaba, punt i principi de viure sense tu. Jo no sabia que també me donaries manuals de geografia, cent dillunsos a un dibuix. Jo què sabia d'alens que se trobaven, de cabells que s'embullaven, de mans i de perfums. Dolça besada, té gust de que s'acaba, punt i principi de viure sense tu. Jo no sabia que en sa nit me tastaries, eren gustos que nedaven entre boques i racons. Jo no sabia que després me mataria sa teva mirada que plora i diu que no. I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat, primavera i trinaranjus amb qui més has estimat, te regal sa meva vida i sense tu ja no me val. I s'horabaixa la deixam passar i me mires tan a prop que me fa mal, que surt es sol i encara plou, que t'estim massa i massa poc, que no sé com ho hem d'arreglar, que som amics, que som amants. Dolça besada, té gust de que s'acaba, punt i principi de viure sense tu.

Just aquest matí l'escoltava, just avui veuré l'Oliver.