Li vaig preguntar

com era possible que no hagués estat capaç de posar-se al meu lloc, imaginar el dolor i l'aprensió que jo sentia, i que no hagués sentit l'impuls d'agafar el telèfon encara que només fos per dir: "Escolta, no puc continuar així". Era això que trobava ofensiu, fins i tot em feia por. Ara fixa't bé què li vaig escriure: "Aquesta manca d'imaginació empàtica, quan s'esdevé entre dues persones que han tingut una relació íntima, per a mi és com un desastre natural. M' omple de terror i sorpresa. Llavors el món sembla un lloc bàrbar, sense cap esperança per a la tendresa i la consideració".

Vivian Gornick