tenia

els ulls blau fosforito

(i tu ho sabies)

he somiat

amb abrics que desapareixen, amb bicicletes que em persegueixen, amb rius, amb tu i el meus mitjons vermells de cireretes, però d'això ja fa temps, amb portes de colors, potser, i el veí del costat, iaio, no para de mirar-me.

Defugir

Se'n diu d'allò que faig sovint.

Potser massa (sovint).

la cançó

somiers me fa plorar, i somriure, a parts iguals

i no ho sembla
i no t'ho pot semblar
però, sí,
avui t'ho dic,
que és que sóc
(tan) feliç

últimament, els llibres tristos

Les germanes Grimes
Revolutionary Road
Las partículas elementales
La soledad de los números primos

I d'aquí no sortim.