estic anant

a classes d'escriptura creativa

i m'encanten, tu

perquè crec que tinc tot el necessari per ser escriptora, només em falta un petit detallet: saber escriure

el meu amic

Marc l'altre dia em diu: tu ets com una nevera (freda com una nevera?) que encara no ha trobat la seva rentadora, però que un cop la trobis, la rentadora, serà com una explosió, i fa així amb les mans, i aleshores serà per sempre...

diu

ara em diuen

que vol que torni...

tornarà sun pare

i acabo aquí amb el tema aquest, que ja cansa

descobreixes

que la piscina també és plena als matins

i no de iaies, precisament

na na na na ná

o dit d'una altra manera

tirurirurí

ahir

la jefa m'agafa i em diu: demà ja no cal que tornis

aquí s'acaba la meva etapa de subvencionadoraderevistesencatalà

tal dia farà un any

com

per enviar un mail que comenci aixins, estic:

de perdidos al río

pots

enamorar-te amb el cor o amb el cap

(però enamorar-se amb el cap és una putada,
ja t'ho dic ara)

doncs

la cosa va més o menys (més o manco) així:

tots tenim por, però les nostres pors són diferents, hi ha qui té por d'estar sol i hi ha qui té por d'estar acompanyat

a qui li toca cada paperet ja no sé com funciona

no puc parar d'escoltar A Rússia i m'estic tornant a llegir el llibre d'en Joan Miquel, que m'està agradant més, si cap

ho havia tret perquè no semblés que estic obsessionada, però és que estic obsessionada