Commoure

1 v. tr. [LC] Treure sobtosament d’un estat de repòs, de calma. L’accident havia commogut tota la població. 
2 v. tr. [LC] Desvetllar (en algú) una emoció. La seva desgràcia ens va commoure a tots. 
3 v. tr. [LC] Excitar (en algú) un viu sentiment de compassió, tendresa, admiració, etc. L’orador va arribar a commoure l’auditori. 
4 intr. pron. [LC] Ésser pres d’un viu sentiment de compassió, tendresa, admiració, etc. És un home insensible, incapaç de commoure’s.