Saturday, September 28, 2013

Fa dos dies

escrivia això:

et veig molt remember when últimament! jo crec més en el futur, en el que ens portarà el futur, el passat, passat és...

i ara obro el llibre Un corazón de nadie de Pessoa i a la segona pàgina llegeixo:

Nunca he sentido nostalgia de la infancia; nunca he sentido nostalgia de nada. Soy, por índole, y en el sentido literal de la palabra, futurista. Tengo del pasado tan sólo la nostalgia de personas idas a las que he amado; pero no es una nostalgia del tiempo en que las amé, sino de ellas, las querría vivas hoy, y con la edad que hoy tendrían si hasta hoy hubiesen vivido.

No és fantàstic?

Saturday, September 21, 2013

I want you

I want you to be the next who'll break my heart.

Your eyes in the door.